Herba-savina

Municipi: Conca de Dalt
Comarca: Pallars Jussà
Tipus de patrimoni: Despoblat
Categoria: Altres
Categoria secundària: other
Herba-savina, popularment pronunciat Asbarsavina, és un antic poble del terme l'actual de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Juntament amb Hortoneda, Segan, el Mas de Vilanova o Vilanoveta i Pessonada antigament formava el terme d'Hortoneda de la Conca. Actualment està del tot despoblat. La seva església, dedicada a sant Miquel, era sufragània de Santa Maria de Pessonada. Fa anys que a Herbasavina no hi viu ningú, el poble va ser en gran part enderrocat, tot i que encara en queden molts vestigis.
La quietud dominant comporta que qualsevol soroll tingui tornaveu. Es passos damunt dels matolls fan cruixidera, qualsevol frec es torna xiuxiueig. Però en aquest matí claríssim, en què el sol quasi enlluerna, el poble mort no fa cap por. Una altra cosa fóra sentir caure les bigues i enfonsar-se els teulats en plena tempesta o enmig dels xiulets del vent.
Sembla que, en el cas d’Herba-savina, les causes de la deserció no van ser pas la carretera ni el temps inclement. Apareix als llibres el mot reforestació. M’adono dels pins d’encàrrec que han aparegut sobtats durant el trajecte. Un cop arribada davant del que queda, decideixo que les causes no m’han d’importar.
El nom d’Herba-savina suggereix que la població es va assentar en un terreny de savines, arbustos sempre verds. Però el nom que se sent a la comarca és «Esbarsavina», que a les meves oïes sona a «És barsa viva», que és una manera de resumir el que es veu, com si s’hagués tractat d’una premonició.
Ens aturem un instant i el silenci es fa absolut. Em recordo que el meu pare va dir-me que , quan les persones abandonen un poble, els pardals en fugen. […]
És un símptoma del mal que la porta de l’església estigui oberta a la mercè de la intempèrie i de nosaltres. El 1986, era de bat a bat. Llavors, els carrers ja havien estat esborrats per les mates i torna a sorprendre’m la tossuderia de la vidalba, la qual domina sobre el desconcert del conjunt amb la seva innocent flor blanca i la seva força amagada. Sóc a punt de canviar l’opinió que d’aquesta flor tenia fins ara. La meva mare explica que, quan era petita, la vidalba era una enfiladissa útil. Amb ella lligaven els feixos d’herba abans de transportar-los i n’havien fet corda per saltar la canalla. Avui em sembla necròfaga. De sobte, un núvol ha tapat el sol, em sento abandonada del meu cicerone.
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 60-62.
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
El poble abandonat d’Herba-savina sota la serra de Pessonada (Conca de Dalt, el Pallars Jussà). 1975. Autor: Camil José Guiu. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació